Aquesta peça és un casquet d'ou d'estruç gravat i pintat. La tapa es troba retallat d'un dels pols i té un forat de 2 cm de diàmetre, desplaçat amb relació al centre, segurament per buidar el contingut. La peça va aparéixer com aixovar dins d'una tomba de cambra rectangular del cementeri fenici de Casetes.
La tècnica decorativa de la peça és mixta; a la part còncava té dues bandes roges paral·leles pintades amb pinzell, mentre que la part convexa té decoració en relleu enfonsat.
La tècnica del relleu enfonsat consisteix en protegir amb cera o resina la part que es vol deixar en relleu i després se submergeix la peça en un bany àcid. Així s'aconsegueix l'acció corrosiva de l'àcid que actua en la part que no està protegida i deixa ressaltat el motiu triat. Encara que és molt més freqüent la decoració pintada, s'han documentat decoracions en relleu, entre les quals destaquen algunes peces d'Eivissa.
El casquet té a la part còncava decoració radial que sembla dibuixar-se a partir del disc tallat descentrat. Aquest motiu suggereix la forma d'una estrella o l'astre solar. Aquesta decoració i el fet que estiga adaptat a la cavitat, són casos únics sobre closques decorades a la Península Ibèrica.
Aquest motiu és molt similar al símbol de Shamash, el déu oriental del Sol, ben conegut a Mesopotàmia i també en l'ambient fenici i púnic, però encara no documentat a la Península. Es desconeix si la seua presència en aquest territori naix d'una situació casual o és intencionat.
En les societats fenícies i púniques, les closques d'ou d'estruç dipositades a les tombes són símbols d'exotisme i luxe, a més del significat simbòlic de renaixement de l'ànima i vida després de la mort.
Tomba GU 503 de la Necròpolis de Les Casetes, sector Jovada.
Cronologia: segle IV aC
Alt.: 19 mm; diàm.; 79 mm
Nº inv. Vilamuseu
022238